Agustí Pedro i Pons estudia la carrera de
Medicina com alumne lliure a la Universitat de Barcelona. Llicenciat l’any
1919, comença immediatament a preparar les oposicions a catedràtic de Patologia
Mèdica. Als 28 anys d’edat, guanya una de les càtedres de la Facultat de
Barcelona al mateix temps que passa a dirigir aquest servei a l’Hospital
Clínic.
Aquí, crea una escola de Medicina Interna molt
notable de la que han sortit catedràtics i caps dels departaments de Medicina
de molts hospitals espanyols. Té la seva màxima projecció amb la publicació
del Tratado de Patologia y Clínica Mèdica, sis volums en els que hi
participen tots els seus col·laboradors. Durant 30 anys, aquesta és obra
d’estudi i referència de la matèria.
Ha estat un metge d’una grandíssima capacitat,
un clínic extraordinari, conferenciant brillant, virtuós de la docència,
motivador de tots els seus deixebles i col·laboradors, divulgador rigorós dels
seus coneixements en publicacions, llibres i monografies que han tingut una
gran difusió. La magnitud de la seva obra ha estat molt relacionada amb la gran
quantitat de deixebles i col·laboradors que té i que converteixen el seu servei
en un centre hospitalari de referència. Entre els seus deixebles més destacats,
cal destacar Pere Farreras, Círil Rozman, Màrius Foz, Jordi Gras, Manel Ribas i
Mundó, Soledat Woessner i molts d’altres.
El 1943, juntament amb el catedràtic de Psiquiatria, Ramon Sarró
Burbano, funda la revista Medicina Clínica. Durant molts anys,
presideix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i la Reial
Acadèmia de Medicina de Barcelona. El maig de 1968, quan es jubila de la
càtedra, s'incorpora a l’Hospital de la Vall d’Hebrón com a cap del Departament
de Medicina Interna i exerceix el càrrec fins a la seva mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario