Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1910. Es presenta a oposicions de metge militar i es destinat al Marroc com a capità metge on adquireix experiència en cirurgia de guerra (1912-1916). De tornada, guanya per oposició, successivament, les càtedres d'Anatomia Topogràfica i Operacions de Granada (1916), Saragossa (1918) i Barcelona (1920). A l’Hospital Clínic, converteix la seva càtedra de Tècnica Quirúrgica i Patologia Quirúrgica en un departament més orientat cap a la Traumatologia i l'Ortopèdia i crea el Servei d’Urgències que, aviat, es guanya un gran prestigi assistencial però, també, com a centre formador de cirurgians.
Des del seu càrrec de degà de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, participa en la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona
És la màxima figura de la Cirurgia catalana en els anys de la República: cofundador de la Societat Catalana de Cirurgia, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1928-1930), president del VII congrés de Metges i Biòlegs de llengua catalana (1932) i fundador de la Sociedad Española de Ortopedia y Traumatologia.
Després de la guerra, s'exilia al sud de França, on continua operant fins que ja pot retornar a Espanya tot i que no se li permet recuperar la seva plaça universitària. Després, emigra a Argentina perquè rep el nomenament de catedràtic de Cirurgia a la Universitat de Mendoza (1954).
Ja jubilat, novament, torna a Barcelona on hi acaba els seus dies. L'Hospital de l’Institut Català de la Salut de Badalona rep el seu nom i el del seu germà Antoni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario