Dr. Ramón Gassió i Bosch (1895 – 1989) - Fundador de la Clínica del
Carmen de Badalona
Del Blog de Jordi
Añlbaladejo Blanco publicado en fecha 17 de marzo de 2004
“A propòsit de
l’actualitat badalonina centrada en la conversió de l’edifici de l’antiga
Clínica del Carme en un nou equipament cívic i cultural, em sembla
interessant recollir des d’una vessant històrica algunes notes biogràfiques
del fundador de la clínica l’any 1935, el metge Dr. Ramon Gassió i Bosch
(Badalona?, 1895 – Barcelona, 1989). Gassió va continuar vinculat a
la clínica fins als 81 anys quan per motius de salut va haver de deixar-la. Va
ser la seva gran dedicació que va cobrir en una època de moltes mancances
econòmiques i socials una part important de l’assistència sanitària a la
ciutat. Tanmateix com a clínica privada. Sota el seu tutelatge, el
creixement dels serveis i de l’equip mèdic va fer-se realitat. Posteriorment,
després de la seva gestió, i de la millora substancial de l’oferta
sanitària pública a la ciutat, van haver-hi intents no reixits de
continuar el negoci com a cooperativa. L’edifici finalment, va
quedar tancat i en desús al bell mig de la ciutat.
Reprenent el fil biogràfic
del personatge, després d’una vida molt intesa, don Ramon, va morir als 94
anys, la seva esquela així ho reflecteix: Comendador de la Real y Leal Orden de
San Carlos Borromeo, Medalla de Oro de la Cruz Roja Española y Caballero de la
Corte de Honor de la Virgen del Pilar’.
El Dr. Gassió, va ser un
destacat dirigent carlista català. President del Cercle Tradicionalista ‘El
Loredán’ de Badalona (c/Prim, 112), va intervenir en la inauguració del
local l’any 1932. Va ser escollit regidor badaloní l’any 1934 dins de la
candidatura Proporcionalista Administrativa patrocinada pel Centre Regionalista
en aliança amb el centre tradicionalista. Durant els Fets del 6 d’Octubre de
1934 va ser detingut. La repressió posterior a l’intent de revolta fracassada,
el van portar a ser conseller-regidor 3r i encarregat de la comissió de
Beneficiència, Sanitat i Cultura. A nivell català, va formar part de la junta
carlista.
El fracàs de la sublevació
dels militars revoltats a Barcelona va precipitar l’inici de la Guerra
Civil i la Revolució a Catalunya. Gassió deuria amagar-se fins que va
aconseguir fugir a l’estranger abans de passar a territori dels sublevats.
Mentres, a la rereguarda, la Clínica del Carme va passar a dir-se Cooperativa
Sanitària Germanor.
Com recull l’historiador
Joan M. Thomàs, Gassió va integrar-se en la ‘Zona nacional’ a la Comisión
Carlista de Asuntos de Cataluña l’octubre de 1937. Va residir a Lleida després
de l’ocupació franquista i fou un dels responsables de la denúncia del carlisme
català davant la Secretaria General de F.E.T. contra els caps provincials
falangistes de Tarragona i de Lleida per negligència d’aquests.
El Dr. Gassió juntament
amb la plana major del carlisme català va ser un dels signataris d’una carta
adreçada al cap de l’Estat, Francisco Franco, datada l’1 de març de 1939,
en la qual reclamaven la direcció de F.E.T. y de las J.O.N.S. de tot Catalunya.
Com es veu les tensions
entre carlins i falangistes estaven a flor de pell com així va succeir a
Badalona, una vegada els franquistes van entrar-hi, entre Gassió, de nou a
la ciutat i el cap de Falange local, Josep Mª Parés. El dietari
publicat de Josep Mª Cuyàs així ho anota. Molt significatiu és l’escrit
del dia 16 de maig de 1939 en el qual una religiosa explica a Cuyàs que
Gassió i Parés no es podien veure, es més que eren ‘aferrissats enemics’,
i que per pressions de Gassió, els metges Lluís Gubern i Josep Mª Mascaró
havien estat detinguts, tot i que Parés no ho volia. L’any 1941, Gassió va
ser escollit jutge municipal dins del nombrament de fiscals municipals.
Gassió, entre d’altres
activitats polítiques, va estar vinculat a l’edició de la revista Tradición de
Barcelona apareguda a partir de 1959.
Algunes notícies de premsa
dels anys seixanta recullen activitats de Gassió com a president de
l’assemblea local de la Creu Roja Espanyola, i la celebració el desembre de
1965 d’un sopar-homenatge pel XXVè aniversari de la seva gestió al capdavant de
la clínica badalonina. En el qual van intervenir el sr. Vidal i el doctor Caballeria.
Fins aquí algunes
dades d’interès que he pogut trobar que, tot i el major pes de
la vessant política, espero que ajudin a desvetllar l’atenció per recuperar la
seva figura i el seu treball realitzat a la ciutat.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario