Buscador

Dr. Ramón Gassió i Bosch (1895 - 1989)


Dr. Ramón Gassió i Bosch (1895 – 1989) - Fundador de la Clínica del Carmen de Badalona
Del Blog de Jordi Añlbaladejo Blanco publicado en fecha 17 de marzo de 2004
“A propòsit de l’actualitat badalonina centrada en la conversió de l’edifici de l’antiga Clínica del Carme en un nou equipament cívic i cultural, em sembla interessant recollir des d’una vessant històrica algunes notes biogràfiques del fundador de la clínica l’any 1935, el metge Dr. Ramon Gassió i Bosch (Badalona?, 1895 – Barcelona, 1989). Gassió va continuar vinculat a la clínica fins als 81 anys quan per motius de salut va haver de deixar-la. Va ser la seva gran dedicació que va cobrir en una època de moltes mancances econòmiques i socials una part important de l’assistència sanitària a la ciutat. Tanmateix com a clínica privada. Sota el seu tutelatge, el creixement dels serveis i de l’equip mèdic va fer-se realitat. Posteriorment, després de la seva gestió, i de la millora substancial de l’oferta sanitària pública a la ciutat, van haver-hi intents no reixits de continuar el negoci com a cooperativa. L’edifici finalment, va quedar tancat i en desús al bell mig de la ciutat.
Reprenent el fil biogràfic del personatge, després d’una vida molt intesa, don Ramon, va morir als 94 anys, la seva esquela així ho reflecteix: Comendador de la Real y Leal Orden de San Carlos Borromeo, Medalla de Oro de la Cruz Roja Española y Caballero de la Corte de Honor de la Virgen del Pilar’.
El Dr. Gassió, va ser un destacat dirigent carlista català. President del Cercle Tradicionalista ‘El Loredán’ de Badalona (c/Prim, 112), va intervenir en la inauguració del local l’any 1932. Va ser escollit regidor badaloní l’any 1934 dins de la candidatura Proporcionalista Administrativa patrocinada pel Centre Regionalista en aliança amb el centre tradicionalista. Durant els Fets del 6 d’Octubre de 1934 va ser detingut. La repressió posterior a l’intent de revolta fracassada, el van portar a ser conseller-regidor 3r i encarregat de la comissió de Beneficiència, Sanitat i Cultura. A nivell català, va formar part de la junta carlista.
El fracàs de la sublevació dels militars revoltats a Barcelona va precipitar l’inici de la Guerra Civil i la Revolució a Catalunya. Gassió deuria amagar-se fins que va aconseguir fugir a l’estranger abans de passar a territori dels sublevats. Mentres, a la rereguarda, la Clínica del Carme va passar a dir-se Cooperativa Sanitària Germanor.
Com recull l’historiador Joan M. Thomàs, Gassió va integrar-se en la ‘Zona nacional’ a la Comisión Carlista de Asuntos de Cataluña l’octubre de 1937. Va residir a Lleida després de l’ocupació franquista i fou un dels responsables de la denúncia del carlisme català davant la Secretaria General de F.E.T. contra els caps provincials falangistes de Tarragona i de Lleida per negligència d’aquests.
El Dr. Gassió juntament amb la plana major del carlisme català va ser un dels signataris d’una carta adreçada al cap de l’Estat, Francisco Franco, datada l’1 de març de 1939, en la qual reclamaven la direcció de F.E.T. y de las J.O.N.S. de tot Catalunya.
Com es veu les tensions entre carlins i falangistes estaven a flor de pell com així va succeir a Badalona, una vegada els franquistes van entrar-hi, entre Gassió, de nou a la ciutat i el cap de Falange local, Josep Mª Parés. El dietari publicat de Josep Mª Cuyàs així ho anota. Molt significatiu és l’escrit del dia 16 de maig de 1939 en el qual una religiosa explica a Cuyàs que Gassió i Parés no es podien veure, es més que eren ‘aferrissats enemics’, i que per pressions de Gassió, els metges Lluís Gubern i Josep Mª Mascaró havien estat detinguts, tot i que Parés no ho volia. L’any 1941, Gassió va ser escollit jutge municipal dins del nombrament de fiscals municipals.
Gassió, entre d’altres activitats polítiques, va estar vinculat a l’edició de la revista Tradición de Barcelona apareguda a partir de 1959.
Algunes notícies de premsa dels anys seixanta recullen activitats de Gassió com a president de l’assemblea local de la Creu Roja Espanyola, i la celebració el desembre de 1965 d’un sopar-homenatge pel XXVè aniversari de la seva gestió al capdavant de la clínica badalonina. En el qual van intervenir el sr. Vidal i el doctor Caballeria.
Fins aquí algunes dades d’interès que he pogut trobar que, tot i el major pes de la vessant política, espero que ajudin a desvetllar l’atenció per recuperar la seva figura i el seu treball realitzat a la ciutat.”

No hay comentarios:

Publicar un comentario