La medicina legal és la branca mèdica que tracta dels problemes
biològics i medicoquirúrgics relacionats amb les ciències jurídiques i socials,
en especial el dret penal. La medicina forense forma part de la medicina legal
i tracta d’aplicar, de manera pràctica, les nocions científiques i
metodològiques o els fets útils a la justícia. “En aquells casos en que es fa
necessària la participació d’un metge, els forenses actuem com a col·laboradors
i assessors dels jutges. La medicina legal i forense és una especialitat molt
àmplia que comprèn conceptes d’altres branques mèdiques com poden ser la
medicina interna, la psiquiatria o l’anatomia. Concretament, l’anatomia, així
com l’anatomia patològica, és una disciplina indispensable per aconseguir que
el forense ofereixi conclusions clarificadores al jutge després d’haver
practicat una autòpsia.”
El doctor Font Riera va ser el
primer membre de la seva família en obrir-se camí en el camp de la medicina,
una vocació que, a partir de la seva incursió, ha adquirit continuïtat en el
seu entorn més immediat. “El meu fill, Gabriel, també exerceix com a
metge forense. Probablement, el fet de viure involucrat en un ambient mèdic des
de la seva infantesa, va fomentar el seu interès per aquesta professió.”
La medicina legal i forense és
una especialitat relativament recent que, en l’època que el doctor Font va
cursar els estudis de medicina, no existia com a tal. “En aquell moment, l’alumne que
desitjava involucrar-se en aquesta disciplina, només ho podia fer
introduint-s’hi a partir d’altres branques de la medicina.”
El doctor Font va desenvolupar
els seus estudis a la Universitat de Barcelona i va ser quan estava a primer
curs que començà a interessar-se per l’anatomia. “En aquell moment, a la facultat, vaig
assabentar-me que existia un departament on es realitzaven autòpsies, aquest
fet em va produir molta curiositat i vaig decidir apropar-m’hi per observar de
quina manera hi treballaven els metges. Recordo que la primera vegada que vaig
veure com es practicava una autòpsia vaig sentir una impressió tant forta que
no em va quedar altra opció que haver de sortir de la sala. Al cap de poc
temps, però, l’interès que sentia vers l’anatomia em va empènyer a tornar-hi i
vaig superar de tal manera aquell malestar inicial que, fins i tot, vaig
començar a participar en algunes autòpsies com a ajudant.”
Després del seu període bàsic de
formació, el doctor Font Riera va tenir l’oportunitat d’entrar a l’Hospital de
la Santa Creu i Sant Pau on, durant tres anys, s’implicà en la unitat de
l’aparell digestiu que en aquella moment era dirigida pel doctor Pinós. Després
de superar una prova, promoguda pel mateix Hospital de Sant Pau, el doctor
Font, va obtenir la qualificació necessària per poder exercir com a
especialista en l’aparell digestiu. “En aquella època, els sistema docent
funcionava de manera molt diferent a com ho fa actualment, les titulacions no
estaven regularitzades d’una manera global. Recordo que, anys després de
superar aquell examen, quan va canviar la normativa i es van unificar els
criteris acadèmics, el Col·legi de Metges, amb l’autorització del Ministerio de
Educación, va convalidar amb el títol d’especialista en l’aparell digestiu a
tots aquells alumnes que, en el seu dia, havíem obtingut aquella acreditació
inicial.”
Quan ja havia finalitzat els
estudis i exercia de forense, el doctor Font Riera, va sentir un interès
especial per l’endocrinologia. “L’endocrinologia era una especialitat per la
que sempre m’havia sentit atret, em preocupava el gran volum de persones que
patien diabetis. En aquell temps, a l’Hospital Clínic, ja s’havia creat un
servei d’endocrinologia i se’m va presentar la possibilitat d’assistir, durant
dos anys, com a observador, a les visites endocrinòlogues que s’assistien a
l’Hospital. Recordo que aquella va ser una manera molt satisfactòria d’aprendre
nous conceptes i em va permetre ampliar els meus coneixements globals de
medicina de forma molt dinàmica.”
El doctor Font Riera també és
especialista en psiquiatria, una disciplina que li ha estat molt útil a l’hora
de desenvolupar-se en el camp de la medicina legal. “Treballant com a metge forense
vaig adonar-me que molts dels informes clínics exposaven casos de persones que
patien trastorns psiquiàtrics. Era habitual trobar-se amb quadres depressius,
sobretot amb patologies com la depressió endògena que és aquella que no sembla
generada per cap causa ambiental. Vaig pensar que si tots aquests casos fossin
diagnosticats a temps i rebessin un tractament adequat, moltes persones podrien
vèncer malalties d’aquestes característiques.”
La medicina legal i forense és
una especialitat que només pot arribar-se a exercir després d’aprovar
unes oposicions. En acabar els estudis de medicina, el doctor Gabriel
Font Riera, es va presentar a oposicions per tal d’obtenir una plaça de metge
forense dins el marc de la medicina legal i, en superar aquella prova, va
quedar en el primer lloc de tots els opositors catalans que havien aprovat. “Després de superar les
oposicions, la primera plaça que vaig ocupar com a metge legal i forense va ser
a Les Borges Blanques, on acudia sempre que es produïa una mort amb
particularitats medicolegals i era necessari practicar una autòpsia.”
Les autòpsies medicolegals
disten, en alguns aspectes, de les autòpsies clíniques. “Les autòpsies medicolegals
només es practiquen en circumstàncies de mort violenta o sospitosa de
criminalitat. S’entén per mort violenta tots aquells casos que impliquen un
homicidi, un suïcidi o un accident. Aquest tipus d’autòpsies es practiquen
seguint unes pautes concretes i el metge sempre actua sobre la cavitat cranial,
la toràcica i l’abdominal. El camp de les autòpsies clíniques implica
particularitats diferents i, en moltes ocasions, són una aportació a la recerca
científica.”
Durant molts anys, el doctor Font
va dirigir l’Institut Anatòmic Forense de Barcelona, aquella era una època on
es treballava amb un equip molt reduït de personal. “En aquell temps jo era l’únic
metge que treballava a l’Institut Anatòmic Forense, i ho feia en companyia d’un
parell de persones que s’encarregaven de les tasques administratives i burocràtiques.
Actualment, em consta que les circumstàncies han canviat i ara hi figura una
plantilla bastant més extensa de col·laboradors mèdics.”
El doctor Font Riera disposa d’una col·lecció de més de dues mil
diapositives que, realitzades per ell mateix, mostren molts dels casos que ha
anat assistint al llarg de la seva extensa trajectòria professional. Una
col·lecció que li resulta de gran utilitat a l’hora d’instruir als seus alumnes
de la Universitat de Barcelona on imparteix classes des de fa vint anys.El
doctor Font també és l’autor de l’ Atlas de Medicina Legal y Forense, una
iniciativa personal que s’ha convertit en l’únic llibre existent d’aquestes
característiques i, avui en dia, és una obra de consulta habitual entre el
sector mèdic i jurídic.L’any 1982, al doctor Gabriel Font Riera, li va ser
imposada la Creu distingida de primera classe de l’Ordre de Sant Ramon de
Penyafort en reconeixement a la seva dedicació a les tasques judicials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario