Dr. Andreu Coret i Novoa - datos año 2004

El nom de Coret és tot un referent en l’oftalmologia que s’està practicant al nostre país. El doctor Andreu Coret Novoa va continuar la nissaga de metges que el precedien exercint la mateixa especialitat que el seu oncle: “El meu besavi matern era farmacèutic i metge, el meu avi era metge de capçalera i el meu pare era dermatòleg, va morir a la Guerra Civil quan jo tenia quatre anys. Recordo que les orles de l’avi i del pare presidien el rebedor de casa, de petit ja volia ser metge. Des que vaig començar la carrera tenia molt clar que volia fer oftalmologia amb el meu oncle, Antoni Vila Coro. Era un gran oftalmòleg, molt brillant i pràctic a la vegada, que havia treballat durant dos anys a Chicago. Em va influir molt.”

El doctor Coret Novoa va introduir-se en la praxi mèdica abans de llicenciar-se: “Com que a la facultat mancava poder fer pràctiques, afortunadament vaig alternar els estudis amb la consulta privada del meu oncle i amb l’Hospital de la Creu Roja. Quan vaig acabar la carrera ja sabia operar cataractes.”

La família ha donat un gran suport al doctor Coret, que alhora li ha comportat certes condicions: “No vaig poder marxar a córrer món en acabar els estudis, era orfe i em vaig haver d’espavilar. Però em sento molt satisfet d’haver lluitat per introduir la facoemulsificació en l’operació de cataractes, del fet que ara la practiqui tothom i que amb la tècnica hagin millorat molt les operacions de cataractes.”

Les primeres intervencions de cataractes del doctor Coret eren ben diferents a les d’ara: “El 1960 ja n’operava a l’hospital d’Olesa de Montserrat, el meu primer lloc de treball. Consistia a treure la cataracta amb ventosa i fer deu punts de sutura; el pacient restava al llit amb l’ull tapat durant una setmana i en sortia amb ulleres graduades de deu a dotze diòptries. Un 5% d’aquestes operacions provocava despreniments de retina.”

Cap als anys vuitanta, un nord-americà va proposar una nova tècnica: “Tot i que al principi la tècnica de Kelmann amb ultrasons fracassava, hi vaig creure i m’hi vaig especialitzar. Vaig començar a aplicar la facoemulsificació a la Clínica Carmelitana d’Horta.”

L’operació amb ultrasons va aportar uns resultats extraordinaris comparats amb els anteriors: “Amb una incisió de tres mil·límetres introduïm a l’ull una punta que vibra, trenca la cataracta i la xucla. Als costats hi ha un mecanisme que injecta líquid per mantenir la pressió de l’ull, després hi posem una lent intraocular. La incisió ja no requereix sutura. Ara, a més, el pacient es pot operar amb anestèsia amb gotes i la intervenció dura set minuts, després dels quals pot fer vida quasi normal. Avui dia ningú no concep operar cataractes sense aquesta tècnica.”

Després de la revolució tecnològica en la cirurgia de cataractes, va arribar la renovació de la cirurgia refractiva: “Les primeres operacions de miopia van ser sense làser, els resultats només eren bons en ulls amb tres diòptries. El 1991 em vaig arriscar i vaig adquirir el primer làser, llavors era una tècnica cara i incipient. Al principi va ser una inversió molt deficitària, ja que teníem poques operacions, el pacient no estava segur dels resultats i nosaltres no forçàvem gaire l’operació ja que era força traumàtica, es feia sobre la còrnia. Però el meu fill Andreu va introduir-se en la tècnica mentre era metge resident a l’Hospital de la Vall d’Hebron i va conèixer-ne els progressos.”

Ara a la clínica del doctor Coret tenen quatre làsers diferents: “Apliquem l’adequat al pacient i en fem el delicat i caríssim manteniment. Ara ja ha sortit un aparell, que tindrem molt aviat, que fa el tall amb làser i encareix el preu.”

També és complexa la decisió de fer aquesta intervenció en cada tipus de miopia: “La conveniència d’operar és difícil de decidir i és fonamental. Darrerament hem publicat el llibre Algoritmes de decisió en cirurgia refractiva, que hem presentat en el darrer congrés de la Societat Espanyola d’Oftalmologia. Nosaltres n’aparquem uns quants casos, però n’hi ha que prometen resultats que no són possibles. El col·legi de metges hauria d’intervenir amb més fermesa en el col·lectiu que no es comporta com s’hauria de comportar.”

Però per al doctor Coret tenen tanta importància aquests progressos quirúrgics com l’exercici d’una bona medicina preventiva: “En l’oftalmogia el primer que compta és la prevenció, amb visites periòdiques des de la infància, en què els nens aprenguin normes d’estudi per evitar miopia escolar. Les exploracions periòdiques són primordials, no es tracta solament de graduar-se la vista, cal mirar també la pressió de l’ull i molts altres aspectes, i fer un seguiment regular. Ara tenim l’esperança en la tècnica amb cèl·lules mare per tractar les malalties degeneratives, però aquest és un procés a llarg termini.”

La recerca també ocupa gran part del treball del doctor Coret: “En fem amb mitjans propis. Ara estem investigant la presbícia, la vista cansada. S’han intentat diferents tractaments sense resultats òptims, és una qüestió que properament discutirem amb metges nord-americans que convidarem.”

La formació continuada i el treball en equip són bàsics per estar al dia: “Cada dimarts fem una sessió clínica. Un té l’encàrrec de presentar-hi un treball, l’altre fa un resum de les novetats en les revistes mèdiques. Als congressos, el membre de l’equip que hi va té l’obligació després de presentar-ne un resum. A més, comptem amb Internet, una eina fabulosa per formar-se continuadament.”

En la recerca, el doctor Coret sap que llançar-se al buit és inevitable: “Tracto d’imbuir en els meus col·laboradors l’empenta que vaig tenir en apostar per la facoemulsificació, quan no hi creia pràcticament ningú.”

Ara que ha passat el temps, l’oftalmòleg creu convenient passar el relleu a les generacions següents: “Quan veus que el teu fill estudia medicina tens un suplement de vitalitat per seguir treballant, perquè et sents una mica realitzat en ell, tot i que a vegades hi ha petits enfrontaments i que no és gens fàcil cedir protagonisme al teu fill, ja que durant anys has estat punta de llança.”

En tot aquest temps el doctor Coret afirma que ha après la tasca essencial de qualsevol metge, el tracte amb el pacient: “Com que porto molts anys visitant, tinc pacients que ja són amics, ho intento sempre. Ara tinc deu vegades més paciència amb la gent gran, que té una enorme necessitat d’afecte. Als metges joves, molt preparats tècnicament, els falta aquest punt de contacte amb el pacient, que es va aprenent amb l’edat. Per la meva part continuaré ajudant el meu fill i la resta de professionals en el que pugui. Ara per ara estic il·lusionat, tenim metges al nostre equip que valen molt.”